Naixement de Ia

Hola sóc la Laia, vaig parir a casa amb titania tascó i m’encantaria Compartir el relat de part!💞
Portava setmanes confiant en la lluna, pendent del cicle en el que es trobava, i li parlava.. quan ja tocava amb els ditets la s.40 em banyava al mar mentre el Carles i el meu altre fill Iu, jugaven a la sorra, i em deixava portar per les onades, ballava a l’aigua i em repetia com un mantra que estava preparada, que em sentia amb moltes ganes, i que podia néixer quan vulgués! ..  i un dia rere l’altre em putejava veure que encara no arribava el esperat dia. El part desitjat.. parlava amb el bebe ( no sabíem el sexe, ni teniem CAP nom pensat).. caminava, sexe, infusions,…totes aquestes coses que fem en la recta final..
Vam escriure unes cintes, on cadascú posaria que desitjava d’aquest part, que sentia, com ho sentia, pors.. i les vam penjar al menjador, aprop d’on muntariem la piscina. Va ser maco. L’Iu va fer la seva…fent dibuixets pel seu germanet@.
Tenia una mica de pressió perque la Camilla, amiga i llevadora, acabava el seu contracte amb Titania el 30 d’agost, i la meva data de part era el 14 de setembre.
Per tant, el meu pilar marxava, i nomes estava pendent de les guàrdies de les llevadores cada dia.. si es avui em tocarà amb tal.. si es demà amb…
A la setmana 40 just, vaig decidir que pasava del mb, dels familiars, de tots. Vaig parlar amb mi mateixa, vaig agafar la pilota i vaig seure al balcó, de nit, i vaig estar mirant la lluna durant moooooolta estona, vaig cantar, vaig connectar amb mi, amb ella.
Dos dies despres, 16 de setembre 3 a.m, eclipse lunar, em desperta una contracció que em fa aixecar del llit !!!!!
L’Iu i el Carles dormen al costat.. m’aixeco i vaig al menjador, enjego alguna llumeta.. enjego ordinador, poso música suau, vaig al wc i em miro al mirall.. somric 😊🌕 tenia que ser avui! Acarició la panxa.. en unes hores aquest bombo no el tindré..
Torno al menjador.. la cosa va en serio.. tinc contraccions cada 5 minuts desde la primera. Fortes, intenses, pero estic super feliç. Desitjava aquest dia, tenia ganes de gaudir-lo! De donar la benvinguda a cada contracció.
Vaig a l’habitació i aviso al Carles, obre els ulls i riu.. ha arribat el dia!!!😍🌟
S’aixeca i anem junts a la duxa.. ell mentre va avisant a les llevadores de Titania de guàrdia.. ja son quasi les 5.
Es desperta l’Iu, i plora perque em
vol al llit. Intento estirar me i li dono teti perque s’adormi, pero les contraccions em fan aixecar-me de dolor. I no puc.. li explico que necesito anar a la duxa i que si vol li podem posar una pelicula al llitet mentre arriba la meva germana. Ens acompanyará també.
Aviso a la Mariana, amiga, doula, La meva Profe de Yoga embaraçada.. (es va oferir a acompanyar-me durant el part.. 🌷✨)  es la que vivia més aprop. I en 20 minuts la tenia a casa…em prepara fruita.. suquet.. i ella esta alla, al costat.
A la pilota, al menjador altre cop.. les contraccions son molt seguides i ja tinc que deixar de parlar.. Em diu que deixi el
Mòbil i gaudeixi. Fem broma.. a classe de Yoga vaig dir: espero que no duri un parell d’hores ! Tinc ganes de disfrutar totes les fases del part!
En aquell moment li vaig dir que ja en tenia prou amb 3 horetes que portava 😂😂🙏🏻
Em confirmen que tot i que la Camila no li toca venir, vindrá. Juntament amb la Yanina 😍 no m’ho podia creure! Era el que portava demanant feia dies ( interiorment).
La Camila agafaria el primer tren, i la Yanina tenia unes dues hores de camí!
Ja eren les 6. Entro a la duxa,i vaig veien com es fa de dia mentre em
Tiro aigua bullint a la panxa, i trenco aigües, quina sensació!!! A l’altre part me les van trencar ells..
aviso a la Mariana, i em diu que Vale! Que segueixi fent feina, tot esta bé!! Seguint el seu curs!!…
I cantooo, i vaig obrint ben gran la boca amb cada contracció, el Carles es amb mi, anem movent-nos de costat a costat. Ell m’agafa de les caderes i acompanya aquest moviment de rellotge de paret.. va dient ahhhhhhhhhhh amb mi… somriu.. em mira als ulls. Ens fem petons. Em transmet calma, molta.
L’Iu i la nina van treien el cap de tant en tant, i em concentro per dedicar-li un somriure! Avui neixera el bebe iu!! I ell riu..
A les 7 i pico apareix al lavabo la Camila, la busco amb la mirada, em mira a la cara , somriu i em diu : Esta es la cara que a mi me gusta ver! ( no vulgueu saber quina era…😖)
Em posa oli essencial per l’esquena i em pregunta que tal..
jo no puc parlar, nomes puc anar dient ahhhhhhhhhhhh i ohhhhhhh a cada contracció.. i em recorda que visualitzi cada contracció com una onada.
Aixo em fà concentrar-me altre cop, i li dono la benvinguda… i vaig repetint… hola hola ola!!! I a mesura que anaven sent més fortes deia….. viene viene viene otra puta ola!!!
Hola hola hola.. 😂 recordo el Carles rient i jo també.
Cap a les 8 em dona el bajon.. porto desde les 4 amb contraccions super seguides i super intenses. I ja vaig dient algun ufff no puc més. No podré… la Camila m’anima.. em recorda que totes podem! Pero jo estic ja.. encara a la duxa… tirant aigua sense parar a la panxa.
Li dic que em digui quan queda! I em diu.. no ho puc saber! Pero tot pinta que no gaire! Potser una estona, potser hores…
Jo em desespero, i al parlar em desconcentro i el mal s’apodera de mi. Li demano que em miri ja!!! Que no puc mes. M’intenta fer un tacte a la duxa ( perque jo no volia sortir) i em diu que no entén molt bé que passa.. que millor surti i mirará bé.
Recordo aquell moment. Va parar el temps i vaig pensar… com em digui que estic dilatada de 1 o 2 cm em moro..
M’estiro al llit com puc, i una contracció m’aixeca del dolor.. entre les següents em fa un tacte i el diu que entre 5 i 7cm. M’entra el bajon! Només?????? No puc mes!! No vull anar a l’hospital!!! I ja no suporto més el dolor!! Em sembla molt poc 5/7cm pero ella em recorda que estic fent bona feina. Nomes portem 5 hores desde la primera contracció .  Que esta super bé, i que pensi que ja queda poc per tenir el nostre bebe, cada contracció que passa, ens acosta més!🌟
M’anima! Torno a la duxa i demano la piscina ja!!!!!! Son les 8 del matí. L’Iu, la Nina i la Mariana la estan intentant muntar pero tenen problemes.
Al entrar a la duxa m’entren moltíssimes ganes d’empènyer. Moltes
Moltes, impossibles de parar. Pero si nomes estic de 5/7 cm no hauria,.. em diuen que intenti no empènyer, pero es impossible… em surt sol. Em surten uns crits salvatges que mai pensava que podien sortir de mi. L’Iu en alguns s’espanta i plora… que passa mama?? I tothom li explica, el bebe esta preparant-se per sortir, la mama esta bé✨💓
El Carles segueix amb mi, el reclamen per la piscina per l’enganxo dels braços i li dic: ara NO pots marxar!!
La Camila em diu que potser en un bon lloc la banyera de casa nostre per que neixi el nostre bebe.
Pero al final em diuen que ja esta la piscina. Hi vaig casi volant, entro, i automàticament em relaxo.
L’aigua esta bullint, el menjador a fosques, amb música, amb el Carles, l’Iu, la Nina, la Mariana, la Camila i la Muka ( la meva gossa). Deuen ser les 8:20..
Descanso i aprofito aquests minuts que m’està donant el meu savi cos. Sé que quan torni a començar a animar-se la cosa ja será per donar a llum al nostre bebe !! 💪🏻
I comença de nou, contraccions super fortes, vaig tocant-me i noto com vaig obrint pas. Moltes ganes d’empènyer pero hi havia un tross del coll que no estava borrat del tot. M’ho podia notar amb el dit, i aixó no deixava baixar el cap del tot. Cambio de posició dins de l’aigua i amb la següent contracció baixa de cop el cap! Wooooww ho noto molt. Ja queda molt poc.
Em van tirant gel pel cap perque estic morta de calor.. el Carles em mulla amb una tovallola mullada amb aigua freda.. em posa glaçons a la boca, i jo vaig demanant i ell fà, disposat, el que calgui. Entregat, concentrat, connectats com mai. l’Iu es alla, observant, ajudant, va plorant a ratos, i jo entre contraccions li dic que tranquil, que neixera ja el bebe! Que estic molt contenta! Ell vol entrar amb mi a l’aigua pero jo sento que necesito espai. Estic salvatjament apunt de parir al meu cadellet.
Truquen. La Yanina está aquí . Ja hi som tots. Puja a casa i nomes entrar per la porta noto la seva presencia. Em mira, i ja no necesito més. Son les 8:40 aprox. Comencen contraccions molt bèsties, em crema tot…
corono, em pasen un mirall i puc veure el caparró.. te cabell negre!!!
Següent contracció sento que em trenco per la meitat, pero torna endins… deixo fer el meu cos, no Empenyo, tot esta sortint perfecte, tot el procés esta sent el que volia, el que tant demanava..
Següent contracció i comença a sortir el cap, altre contracció i surt. Tots emocionats. Jo relaxo el cos, deixo fer, tinc aquesta imatge molt present. Va passar estona fins la propera contracció , i tots estavem veien el seu caparró amb ullets tancadets i morritos apretats alla sota l’aigua.. amb els cabellets movent-se amb l’aigueta.. increíble. Interminable.
De debó que increíble. Emocionats, ja era casi aqui, pero tots en silenci, sonava la
Música, …Següent contracció i surt. Me la posen a sobre. 8:57 🌕 es para el temps.
Ens toquem, ens parlem.. esta plena de bernix, sembla una boleta de mantega…. i després de dubtar-ho perque amb tant poca llum costava.. es una NENA! Ploro d’emoció,,… ens abracem amb l’Iu i el Carles…
Surto de la piscina amb la nena amb braços com si res hagués passat, camino fins el sofà, ens estirem, l’Iu s’apropa i demana teti.. i aquesta va ser la primera cosa que van compartir. El primer contacte de l’Iu i la ia, va ser fent tàndem.
Vam esperar a que sortís la placenta, va trigar força estona, potser una hora. No recordo gaire els temps perque en aquell moment estava als núvols.. va sortir i la vam posar al costat. I vam deixar que el cordó deixés de bategar. Unes 3 hores aprox. Un cop ja no bategava, estava completament blanc i freeeeed… l’Iu i el Carles el van cremar amb una espelma.. aixó tambè va trigar uns minuts, va ser una mena de ritual per separar l’Ia de la seva caseta durant aquests 9 mesos.. molt emotiu.
Simbòlicament, cremar el cordó segella la comunió de quatre elements en els que l’aire és el primer respir que realitza el nadó, l’aigua és el líquid amniòtic del que procedeix, la terra és l’acte de néixer en si mateix i el foc és la flama de l’espelma que el separa del cordó💚
Aquest part ha sigut molt sanador per mi. M’ha conduït a un camí que ja feia temps que buscava pero no trobava. M’ha empoderat en tots els aspectes. Ha sanat moltes ferides.. ha estat increíble, i ara més que mai sé que les dones som perfectes. Totes.
Estic molt agraïda a totes les super dones que em van acompanyar aquell dia, totes imprescindibles, totes increïbles. Totes un 10..
Camilla Marks, Yanina Guaglia, Mariana Perez Giarizzo,..
Molt més agraïda encara al meu company, no esperava menys de ell, pero es que et vas superar en tots els sentits amor! No em puc sentir més orgullosa de tu.
Sense ell no hagués estat igual.
Agraída al meu petitó Iu, que amb dos anyets i nou mesos va viure aquest moment amb nosaltres i sóc super feliç d’aquest regal que tindrá sempre al seu cor!
Gràcies..