DIRECTORI

beneficios-parir-en-casa

Beneficis d’un part a casa

El part a casa en dones de baix risc i atès per llevadores professionals ha mostrat ser una opció igual de segura que el part hospitalari a més de ser més satisfactòria per a les dones. (http://llevadorespartacasa.org/en/2018/06/01/la-guia-dassistencia-al-part-a-casa/ ). Però abans de res creiem en el dret de cada dona de decidir el lloc on desitja donar a llum.

Per parlar de possibles beneficis ens hem basat en el primer estudi que compara dades sobre el part planificat a casa en dones de baix risc de Catalunya que van donar a llum entre el 2016 i el 2018. Els resultats d’aquest estudi s’assemblen a altres publicats a nivell internacional a països on el part a casa no és només una opció dins del sistema de salut pública nacional, sinó que és recomanat per a totes les dones amb embarassos de baix risc (https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0266613821000565?dgcid=author&fbclid=IwAR3XcRAXzT1YIW8RlsO_viTHt8roWceE3VDNWINTZzRXCw6M0gd2-wDpB64). (National Institute for Health and Care Excellence NICE 2014).

Ens sembla important recalcar el benefici d’una millor experiència materna en els casos on les famílies decideixen iniciar el procés de part acompanyats per llevadores expertes als seus domicilis, sense importar si el part finalment es dona a casa o a l’hospital, això, entre altres variables es deu a la continuïtat de cures, a conèixer les professionals que t’acompanyen i que elles coneguin els teus desitjos. (Geerts et al., 2014; Coxon et al., 2017; Geerts et al., 2017).(Hauck et al., 2020)

  • Majors possibilitats d’un part vaginal, per la qual cosa es redueixen els parts instrumentats i la cesària. Estudi a Catalunya el 85,6% de les dones van tenir un part a casa.
  • Menor risc d’episiotomia i esquinçament perineal sever. (Scarf et al., 2018)
  • Menor risc d’hemorràgia postpart. (Scarf et al., 2018)
  • Major taxes de lactància materna després del part i als 6 mesos d’edat. (Brocklehurst et al., 2011; Scarf et al., 2018)(Quigley, 2016).

Referències: